Quarta activitat

La lectura de L’alquimia de les emocions ens proporcionava diverses estratègies educatives per a mestres en torn a les diferents emocions primàries que en anteriors entrades hem citat. Com a activitat 4 varem dir de les estratègies que sortien en cadascuna de les emocions quines pensàvem que eren les 3 més importants i ordenar-les.

En l’estima les dues primeres estratègies que varem escollir varen ser "Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico” com a primera i més important, després com a segona varem posar "Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como  maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente”. Tot i que les varem posar primer individualment i després en petits grup varen coincidir.

En la por les dues primeres estratègies que varem escollir són: la primera “Todo el mundo tiene miedo a algo incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo para obtener de él ventajas o poder”, i la segona “Ser prudente no quiere decir ser cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar, pero puede ser una virtud si evita grandes fracasos”. En aquestes estratègies si que vaig coincidir amb la primera amb les altres dues companyes perquè me pareix important transmetre la idea de que la por no sempre és dolenta a no ser que et paralitzi. No han de pensar que són els únics que tenen por ja que tot el mon te por a alguna cosa. Els nens han de poder expressar aquestes por i a aprendre que ens mostren les nostres limitacions.

En la ràbia varem elegir aquestes estratègies: la primera és “Dejar salir la rábia, siempre que no haga daño a nadie” i la segona és “Hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vias para resolver los problemas”. Aquestes dues estratègies em pareixen les més importants ja que primer de tot hem de deixar sortir la ràbia perquè si la deixem dins anirem acumulant i una vegada que surti serà pitjor. Hem de deixar que expressin els seus sentiments tot i que també el hem de ajudar a resoldre els problemes o situacions que han conduit a tenir aquesta ràbia per tal de que s’adonin de que n’hi ha altres formes de resoldre’ls.

En la tristesa les dues estratègies que varem escollir són: la primera és “Negar las tristeza no nos permite estar alegres. Cuando mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un período de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir sin aquello que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrar la pena, en lugar de negarla.” I la segona “ Si nos permitimos expresar la pena es más probable que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo". En la meva opinió les estratègies per a la tristesa estan molt bé en la teoria però és molt més difícil posar-les en pràctica i més quan ha de ser a altres persones que estan en aquesta situació. Però he escollit a aquestes perquè crec que són els primers passos per a poder deixar que la tristesa se’n vagi i acceptar la situació que ha conduit a aquesta tristor.

Per últim en l’alegria les dues estratègies que vàrem escollir són: “Asumir una cierta responsabilidad con respecto a nuestro estado de ánimo para que incluso en los momentos difíciles podamos conseguir un cierto punto de alegría para seguir adelante” i la segona “Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor". Respecte a aquestes estratègies, tal com he dit abans que les de la tristesa eren difícils de posar en pràctica, crec que les de l’alegria són més fàcils. Al meu parer és més fècil alegrar a algú o animar-lo que consolar-lo perquè pareix que res del que diguis funcionarà. És molt important la actitud que tinguem sempre davant les situacions que ens aniran sorgint durant la vida perquè són aquestes les que ens faran continuar disfrutant de les coses bones.