La representació al Diari de Eivissa

Durant aquest semestre en aquesta assignatura hem estat preparant un musical, creant les cançons, les disfresses, el decorat per al escenari...étc. Ha set bastant de treball fer-ho tot i ha set díficil ja que li havies de posar imaginació o havíes d'estar preparada per si alguna cosa es trencava però una vegada fet veus que mereixia la pena fer-ho lo millor possible.

El dia 4 de juny va ser quan vàrem realitzar el musical al Diari de Eivissa. Vàrem venir col·legis de vila per veure les obres. Nosaltres erem el segón grup en sortir i vàrem començar amb un poc de nervis però una vegada que vàrem començar a actuar se'n vàren anar. Vaig sortir amb molt bones sensacions una vegada feta ja que els nens vàren participar quan els necessitavem i va ser molt divertida.

En general, vàrem sortir amb molt bones sensacions i pensant que havia sortit millor del que ens esperava i això ens ha animat bastant.

Aqui deix un el glogster de la nostra obra que hem fet amb fotos i el video de la nostra representació.

Preparació del musical

Quan decidírem el desenvolupament de la nostra història començàrem a preparar els escenaris i les nostres disfresses. Primer vàrem començar amb el cap de l'elefant ja que era el més díficil per a fer. Després continuarem fent els arbres per a l'ambient de fons i els mobles per a la casa del caçador i alguns elements dels personatges com l'escopeta del caçador.

Conclusió

Acabada l’assignatura Socioemocional d’aquest semestre farem un poc de reflexió sobre l’aprés.

            Com ja vaig reflectir en la primera entrada del bloc, el semestre i l’assignatura la començava preocupada per els resultats del anterior semestre, tot i que al llarg d’aquest semestre ja he estat tranquil·la.

            En aquesta assignatura tractàvem el tema de les emocions que em pareix un dels temes fonamentals alhora de donar classe ja que formen part de nosaltres i contínuament les expressem, i a l’escola també. Per això és important que les coneguem bé per ensenyar-li als nens com expressar-les de una bona forma i per saber comprendre’ls.

            La forma en que les hem tractat a classe ens ajudat molt a aprendre, reflexionar sobre elles i sobretot treballar-les de manera pràctica ja que sempre fèiem exercicis individuals, després en petit grup i després tota la classe cosa que ens facilitava parlar davant de tota la classe. També no només hem treballat les emocions si no diverses situacions que apareixeran en la nostra feina com a mestres com és el període d’adaptació i les primeres entrevistes. Aquests últimes les hem treballat d’una forma pràctica a classe fent el rol de mestres i pares i les demes feiem d’observadores i ens servia per a un futur quan siguem mestres. També vàrem posar en practica per parelles activitats per treballar les emocions amb els nens a classe i va estar molt bé ja que veies algunes activitats que perfectament podries posar en pràctica en una aula en un futur.

            Treballar les emocions no és fàcil però ho trop molt important per donar classe a una escola i més a més amb nens petits que comencen una nova etapa en l’escola, per al tractament amb les famílies, per a la col·laboració amb altres mestres, tot i que també són importants per a la vida en general. 

Activitat 9

Aquesta entrada tracta sobre aquest text: Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.", després de llegir-ho havíem de dir si pensàvem que la reacció i la resposta de la mestra havia estat correcta i que haguéssim dit nosaltres.

El període d’adaptació és molt important ja que és un canvi per a la vida de l’infant i també dels pares. És la primera separació significativa de l’Infant dels seus pares i aquestos han de tenir la seguretat que el deixen en un bon lloc segur que atendran totes les necessitats del seu fill.

            Aquest procés normalment dura una setmana i tot i que pot ser que hagi nens que en menys temps ja estiguin totalment adaptats. Lo millor es que aquest procés es fes completament però com a mestres hem d’estar preparades per diferents situacions com és aquesta ja que pot ser també que els pares tinguin inconvenients per temes de treball. La resposta de la professora ha set molt insegura no ha donat confiança als pares ja que la resposta el que ha deixat veure és que és la mestra la que no esta segura de poder acabar abans el període d’adaptació sense fixar-se en el nen. La professora en la meva opinió crec que hauria d’haver estat més flexible en la seva decisió, és a dir, primer preguntar quins motius té la mare per dir que ja està adaptat si es per treball, o perquè pensa que com ja no plora ja està adaptat o qualsevol cosa, ens hauríem d’interessar. Després si pensa que pot tenir raó podria haver dit que el dia següent es fixaria com funciona el nen dins la classe per veure si està adaptat i si l’equip directiu deixa pot acabar el període d’adaptació aquell nen.

            Tot i que la mestra en aquest cas també li generava inseguretat a ella acabar el període d’adaptació no hauria d’haver-li fet veure a la família ja que te deixen al càrrec al seu nen i si veuen que tens dubtes sobre una decisió de moltes que hauràs de prendre no estaran segurs alhora de deixar-te una altra vegada al seu fill. Cada família i nen es diferent has d’estar preparada per enfrontar-te a diferents situacions, ja que tot i que ho tinguis plantejat i organitzat d’una forma no significa que tot sortirà així tot i que te pot ajudar bastant.

            També el mestre ha d’estar preparat per algunes famílies amb les que no hi estirà d’acord amb les decisions que prengui però ha de fer saber a les famílies que ell sap lo que fa, és el mestre i sempre mirarà en benefici del nen i haurà de demostrar-li als pares amb professionalitat.

            En definitiva, hem d’estar segurs de les nostres decisions, ser professionals , saber les situacions de les famílies i cooperar amb elles ja que són molt importants en l’educació dels seus fills i es un treball conjunt.

Aquí deix una pàgina d’una escola on expliquen com és el període d’adaptació cosa que es interessant posar-ho en la pàgina web de l’escola per a les famílies.

http://blocs.xtec.cat/pescallunes/quant-a/el-proces-dadaptacio/

Activitat 8

Deixant de banda el tema de la família, varem començar el tema de l’escola. Per començar el professor va plantejar una sèrie de preguntes posant un quadre a la pissarra i teníem que fer-ho

La primera pregunta era quina hauria de ser la filosofia que la sustenta i varem dir que hauria de ser una escola que acceptes a tothom sense excepcions. Que s’encarregués d’ajudar a desenvolupar totes les dimensions del nen.

La segona pregunta era dir els objectius i vaig posar aprendre a conèixer les emocions, aprendre a regular-les i saber expressar-les.

La tercera pregunta era els models i motivacions i vaig posar que hauria de ser una escola inclusiva basat en el model constructivista on ells formen el seu propi aprenentatge i els professor només guien i els ajuden.

Després entre totes varem ompli un requadre que hi havia en la pissarra amb les tres preguntes relacionades amb la guarderia, l’escola infantil i la casa del nen.

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL
	GUARDERIA/ASILO	ESCOLA INFANTIL	CASA DEL NEN/A
ORIGEN	Necessitats econòmiques: -De la industria -De les famílies (treball de la dona)	Descobriment del valor educatiu (Psicopedagogia)	Centrada en les necessitats de l’infant
OBJECTIUS	Guardar Tenir cura Entretenir	Compensar Optimitzar Preparar	Protecció Salut Seguretat emocional Jugar/gaudir Explorar/conèixer
MODELS I MOTIVACIONS	Aparcament Manca de temps Sentiment de culpa	Model adult de rendiment Preocupació pel futur	Model infantil de benestar Centrada en el present

Activitat 7

Per fer l’activitat 7 i continuant amb el tema de la família hem vist una pel·lícula Un lugar donde quedarse.

Tracta sobre una parella que seran pares i quan ho descobreixen se’n van a viure on estan els pares del al·lot. Quan duen 6 mesos els pares d’ells decideixen anar-se’n dos anys a viure fora i ells decideixen viatjar on els seus amics i familiars viuen per decidir on viure ells. En tots els llocs que van visitant hi ha famílies de tots tipus, tradicional, amb fills adoptats, de pares separats. Ells quan veuen aquestes famílies més que en quin lloc volen estar es fixen més en quina família volen al seu costat perquè els ajudi. Quan ja diuen de quedar-se on la família amb fills adoptats visiten la casa on la dona va viure de petita amb els seus pares que estan morts i decideixen quedar-se en aquella casa.

La realitat d’aquesta parella em pareix bastant real tot i que sempre hi ha aspectes que són més de la ficció com per a mi el fet de que tot els hi vagi perfecte i mai tinguin cap discussió. Al meu parer em pareixen bastants immadurs, ell més que la dona però tampoc penso que sigui un problema perquè són responsables.

La mort dels pares de la dona la ha marcat molt ja que diu que no és vol casar ja que ells no estaran per veure-la i també perquè es dur que una dona no tingui el recolzament dels seus pares en situacions com en la que està on va a tenir un fill, i quan ells pensen que tindran al costat als pares d’ell i s’adonen de que es van a viure fora dos anys pues han des buscar un altre lloc on hi hagi gent que els pugui recolzar, perquè realment no busquen llocs nous on no viu cap conegut per començar una vida allí si no se’n van a lloc on viu gent perquè els pugui ajudar.

El que tinguin un fill en camí i hagin de canviar de rols de fills a pares per a ells, i per a tothom, suposa un canvi molt important i sempre apareixen dubte com si seran un bons pares i si sabran ser-los o no.

Tots els tipus de famílies que van sortint en la pel·lícula són bastant diferents i els protagonistes viatgen a cada un dels llocs on estan per veure on anar a viure tracten de veure quina família es la que més li agrada però en realitat el que han de descobrir es quina família volen ser ells i elegir un lloc per quedar-se no guiant-se per la gent que coneixen com és el que fan al final, i parlant entre ells dient les coses que volen i que no volen fer que surt en una escena de la pel·lícula.

La pel·lícula amb el tema que estàvem tractant de la família ha anat molt bé ja que surten molts de tipus de famílies y tampoc reflecteix quina és la millor ni pitjor simplement cadascuna te els seus trets i diferencies de les altres.

Activitat 6

Ara hem començat amb el tema de la família. Com a primera activitat vàrem fer una definició de família començant individualment, després per petits grups i per últim tota la classe com varem fer la definició d’emoció.

La definició que vaig fer jo deia que la família és l’agent socialitzador primari per a l’infant. Aquesta és un conjunt de persones emparentades i cobreixen les necessitats bàsiques.  Després en petit grup vàrem dir que la família és la institució més important per a un individu des del naixement, formada per un grup de persones unides per uns vincles que cobreixen les seves necessitats bàsiques. Les diferents persones que formen aquest grup tenen un rol establert. I per últim entre tota la classe vàrem dir que la família era la institució més important formada per un grup de persones que comparteixen un espai i temps amb uns vincles i amb unes funcions de recolzament, afectives, fisiològiques, econòmiques, culturals i educatives que cobreixen les necessitats que necessiten. Com sempre de cada definició vàrem agafar diferents conceptes de cada un dels grups i al final ens queda bastant correcte i completa tot i que en veritat de la definició de família es podrien dir moltes coses.

Després vàrem nombra els tipus de famílies que pot haver-hi i com ja l’hem donat en altres assignatures ja els sabíem. Vàrem comentar alguns dels que teníem dubte com la família extensa que poden ser dos famílies juntes, és a dir, pares que viuen amb els seus fill o filla que també tenen una família o un membre de la família compartint la llar amb una família nuclear. Molts d’aquests tipus de famílies no han sorgit fins fa poc ja que abans a quasi totes se’ls hi nomenava o eren famílies tradicionals, i si existien no els nombraven amb cap concepte.

A classe vàrem veure altres definicions que s’havien fet de família i una de les que em va cridar l’atenció va ser la de “És aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa i es barallen, com a mínim, un cop al dia” no pareix que sigui una definició correcta de família però estic segura que totes quan la vàrem sentir a classe ens vàrem sentir identificades amb aquesta.

El fet de que hagi tipus de famílies i que ho sapiguem és molt important de cara al futur com a mestre perquè hi haurà molta diversitat de famílies dels nens i és important tenir-ho en compte.