jueves, 12 de diciembre de 2013

Les pràctiques educatives com a contextos de desenvolupament

Finalitzat el primer tema de psicologia he modificat o augmentat molts dels coneixements que en tenia. La psicologia, i sobretot en la educació, te relació amb molts aspectes de la persona que pot ser un no s’imagina o no se n’adona. A més l’ investigació en aquesta branca es constant i cada vegada es descobreixen més coses on la psicologia està present.

La psicologia en l’educació es dona contínuament, no només serveix per a quan un nen té problemes, serveix  per a proporcionar models educatius, a planificar situacions educatives i  per a resoldre problemes educatius.  Però els continguts d’aquesta matèria no sempre són aplicables per a tots iguals depenen de les característiques de cadascun, no te res a veure amb factor com l’edat, característiques físiques, etcètera, si no amb la maduració del nen, el seu nivell de desenvolupament, el nivell de disposició afectiva i emocional, els factors o variables que condicionen els canvis comportamentals.

N’hi ha moltes orientacions dins la psicologia i hem nomenat algunes com el conductisme, l’orientació ecològica, l’orientació cognitiva i l’orientació psicosocial. En aquest tema en la que hem aprofundit un poc més ha set en la teoria ecològica. Tot i que ja el curs passat l’havíem donada hem fet un treball que per a mi ens ha donat una millor perspectiva, ja que hem aplicat la teoria en un cas que hem creat nosaltres i al fer-ho l’entès millor.

Moltes d’aquestes teories quan les estudies penses que són de fa poc temps ja que ara tenim noves tecnologies i pot ser seria més fàcil però no és així aquestes teories són de fa molts d’anys, és a dir, ja fa molt de temps que la gent ja veia la psicologia com un tema fonamental en l’educació. Algunes d’aquestes persones podrien ser Stanley Hall que va popularitzar un qüestionari per explorar el pensament infantil, o Edouard Claparede que va ser un entusiasta de la renovació pedagògica.

Actualment molts professors basen la seva experiència a classe en teories que anteriorment altres havien fet, i els docents d’anys enrere mai havien pensat en fer-ho, però tot i així l’educació segueix sent un tema molt complicat i no solucionat. Tot i així, totes les teories no han fet aportacions bones i útils, o no s’ha fet un bon ús d’elles, moltes en excés poden tenir un mal efecte en les persones per tant la psicologia serveix si es fa servir d’una manera adequada.


Per finalitzar dir que aquest primer tema m’ha servit per iniciar-me en la psicologia de l’educació i veure de que tractava l’assignatura, i tot i que veig que és una assignatura amb molt de treball per darrere m’ha agradat el que he aprés.