Conclusió

Acabada l’assignatura Socioemocional d’aquest semestre farem un poc de reflexió sobre l’aprés.

            Com ja vaig reflectir en la primera entrada del bloc, el semestre i l’assignatura la començava preocupada per els resultats del anterior semestre, tot i que al llarg d’aquest semestre ja he estat tranquil·la.

            En aquesta assignatura tractàvem el tema de les emocions que em pareix un dels temes fonamentals alhora de donar classe ja que formen part de nosaltres i contínuament les expressem, i a l’escola també. Per això és important que les coneguem bé per ensenyar-li als nens com expressar-les de una bona forma i per saber comprendre’ls.

            La forma en que les hem tractat a classe ens ajudat molt a aprendre, reflexionar sobre elles i sobretot treballar-les de manera pràctica ja que sempre fèiem exercicis individuals, després en petit grup i després tota la classe cosa que ens facilitava parlar davant de tota la classe. També no només hem treballat les emocions si no diverses situacions que apareixeran en la nostra feina com a mestres com és el període d’adaptació i les primeres entrevistes. Aquests últimes les hem treballat d’una forma pràctica a classe fent el rol de mestres i pares i les demes feiem d’observadores i ens servia per a un futur quan siguem mestres. També vàrem posar en practica per parelles activitats per treballar les emocions amb els nens a classe i va estar molt bé ja que veies algunes activitats que perfectament podries posar en pràctica en una aula en un futur.

            Treballar les emocions no és fàcil però ho trop molt important per donar classe a una escola i més a més amb nens petits que comencen una nova etapa en l’escola, per al tractament amb les famílies, per a la col·laboració amb altres mestres, tot i que també són importants per a la vida en general. 

Activitat 9

Aquesta entrada tracta sobre aquest text: Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.", després de llegir-ho havíem de dir si pensàvem que la reacció i la resposta de la mestra havia estat correcta i que haguéssim dit nosaltres.

El període d’adaptació és molt important ja que és un canvi per a la vida de l’infant i també dels pares. És la primera separació significativa de l’Infant dels seus pares i aquestos han de tenir la seguretat que el deixen en un bon lloc segur que atendran totes les necessitats del seu fill.

            Aquest procés normalment dura una setmana i tot i que pot ser que hagi nens que en menys temps ja estiguin totalment adaptats. Lo millor es que aquest procés es fes completament però com a mestres hem d’estar preparades per diferents situacions com és aquesta ja que pot ser també que els pares tinguin inconvenients per temes de treball. La resposta de la professora ha set molt insegura no ha donat confiança als pares ja que la resposta el que ha deixat veure és que és la mestra la que no esta segura de poder acabar abans el període d’adaptació sense fixar-se en el nen. La professora en la meva opinió crec que hauria d’haver estat més flexible en la seva decisió, és a dir, primer preguntar quins motius té la mare per dir que ja està adaptat si es per treball, o perquè pensa que com ja no plora ja està adaptat o qualsevol cosa, ens hauríem d’interessar. Després si pensa que pot tenir raó podria haver dit que el dia següent es fixaria com funciona el nen dins la classe per veure si està adaptat i si l’equip directiu deixa pot acabar el període d’adaptació aquell nen.

            Tot i que la mestra en aquest cas també li generava inseguretat a ella acabar el període d’adaptació no hauria d’haver-li fet veure a la família ja que te deixen al càrrec al seu nen i si veuen que tens dubtes sobre una decisió de moltes que hauràs de prendre no estaran segurs alhora de deixar-te una altra vegada al seu fill. Cada família i nen es diferent has d’estar preparada per enfrontar-te a diferents situacions, ja que tot i que ho tinguis plantejat i organitzat d’una forma no significa que tot sortirà així tot i que te pot ajudar bastant.

            També el mestre ha d’estar preparat per algunes famílies amb les que no hi estirà d’acord amb les decisions que prengui però ha de fer saber a les famílies que ell sap lo que fa, és el mestre i sempre mirarà en benefici del nen i haurà de demostrar-li als pares amb professionalitat.

            En definitiva, hem d’estar segurs de les nostres decisions, ser professionals , saber les situacions de les famílies i cooperar amb elles ja que són molt importants en l’educació dels seus fills i es un treball conjunt.

Aquí deix una pàgina d’una escola on expliquen com és el període d’adaptació cosa que es interessant posar-ho en la pàgina web de l’escola per a les famílies.

http://blocs.xtec.cat/pescallunes/quant-a/el-proces-dadaptacio/

Activitat 8

Deixant de banda el tema de la família, varem començar el tema de l’escola. Per començar el professor va plantejar una sèrie de preguntes posant un quadre a la pissarra i teníem que fer-ho

La primera pregunta era quina hauria de ser la filosofia que la sustenta i varem dir que hauria de ser una escola que acceptes a tothom sense excepcions. Que s’encarregués d’ajudar a desenvolupar totes les dimensions del nen.

La segona pregunta era dir els objectius i vaig posar aprendre a conèixer les emocions, aprendre a regular-les i saber expressar-les.

La tercera pregunta era els models i motivacions i vaig posar que hauria de ser una escola inclusiva basat en el model constructivista on ells formen el seu propi aprenentatge i els professor només guien i els ajuden.

Després entre totes varem ompli un requadre que hi havia en la pissarra amb les tres preguntes relacionades amb la guarderia, l’escola infantil i la casa del nen.

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL
	GUARDERIA/ASILO	ESCOLA INFANTIL	CASA DEL NEN/A
ORIGEN	Necessitats econòmiques: -De la industria -De les famílies (treball de la dona)	Descobriment del valor educatiu (Psicopedagogia)	Centrada en les necessitats de l’infant
OBJECTIUS	Guardar Tenir cura Entretenir	Compensar Optimitzar Preparar	Protecció Salut Seguretat emocional Jugar/gaudir Explorar/conèixer
MODELS I MOTIVACIONS	Aparcament Manca de temps Sentiment de culpa	Model adult de rendiment Preocupació pel futur	Model infantil de benestar Centrada en el present

Activitat 7

Per fer l’activitat 7 i continuant amb el tema de la família hem vist una pel·lícula Un lugar donde quedarse.

Tracta sobre una parella que seran pares i quan ho descobreixen se’n van a viure on estan els pares del al·lot. Quan duen 6 mesos els pares d’ells decideixen anar-se’n dos anys a viure fora i ells decideixen viatjar on els seus amics i familiars viuen per decidir on viure ells. En tots els llocs que van visitant hi ha famílies de tots tipus, tradicional, amb fills adoptats, de pares separats. Ells quan veuen aquestes famílies més que en quin lloc volen estar es fixen més en quina família volen al seu costat perquè els ajudi. Quan ja diuen de quedar-se on la família amb fills adoptats visiten la casa on la dona va viure de petita amb els seus pares que estan morts i decideixen quedar-se en aquella casa.

La realitat d’aquesta parella em pareix bastant real tot i que sempre hi ha aspectes que són més de la ficció com per a mi el fet de que tot els hi vagi perfecte i mai tinguin cap discussió. Al meu parer em pareixen bastants immadurs, ell més que la dona però tampoc penso que sigui un problema perquè són responsables.

La mort dels pares de la dona la ha marcat molt ja que diu que no és vol casar ja que ells no estaran per veure-la i també perquè es dur que una dona no tingui el recolzament dels seus pares en situacions com en la que està on va a tenir un fill, i quan ells pensen que tindran al costat als pares d’ell i s’adonen de que es van a viure fora dos anys pues han des buscar un altre lloc on hi hagi gent que els pugui recolzar, perquè realment no busquen llocs nous on no viu cap conegut per començar una vida allí si no se’n van a lloc on viu gent perquè els pugui ajudar.

El que tinguin un fill en camí i hagin de canviar de rols de fills a pares per a ells, i per a tothom, suposa un canvi molt important i sempre apareixen dubte com si seran un bons pares i si sabran ser-los o no.

Tots els tipus de famílies que van sortint en la pel·lícula són bastant diferents i els protagonistes viatgen a cada un dels llocs on estan per veure on anar a viure tracten de veure quina família es la que més li agrada però en realitat el que han de descobrir es quina família volen ser ells i elegir un lloc per quedar-se no guiant-se per la gent que coneixen com és el que fan al final, i parlant entre ells dient les coses que volen i que no volen fer que surt en una escena de la pel·lícula.

La pel·lícula amb el tema que estàvem tractant de la família ha anat molt bé ja que surten molts de tipus de famílies y tampoc reflecteix quina és la millor ni pitjor simplement cadascuna te els seus trets i diferencies de les altres.

Activitat 6

Ara hem començat amb el tema de la família. Com a primera activitat vàrem fer una definició de família començant individualment, després per petits grups i per últim tota la classe com varem fer la definició d’emoció.

La definició que vaig fer jo deia que la família és l’agent socialitzador primari per a l’infant. Aquesta és un conjunt de persones emparentades i cobreixen les necessitats bàsiques.  Després en petit grup vàrem dir que la família és la institució més important per a un individu des del naixement, formada per un grup de persones unides per uns vincles que cobreixen les seves necessitats bàsiques. Les diferents persones que formen aquest grup tenen un rol establert. I per últim entre tota la classe vàrem dir que la família era la institució més important formada per un grup de persones que comparteixen un espai i temps amb uns vincles i amb unes funcions de recolzament, afectives, fisiològiques, econòmiques, culturals i educatives que cobreixen les necessitats que necessiten. Com sempre de cada definició vàrem agafar diferents conceptes de cada un dels grups i al final ens queda bastant correcte i completa tot i que en veritat de la definició de família es podrien dir moltes coses.

Després vàrem nombra els tipus de famílies que pot haver-hi i com ja l’hem donat en altres assignatures ja els sabíem. Vàrem comentar alguns dels que teníem dubte com la família extensa que poden ser dos famílies juntes, és a dir, pares que viuen amb els seus fill o filla que també tenen una família o un membre de la família compartint la llar amb una família nuclear. Molts d’aquests tipus de famílies no han sorgit fins fa poc ja que abans a quasi totes se’ls hi nomenava o eren famílies tradicionals, i si existien no els nombraven amb cap concepte.

A classe vàrem veure altres definicions que s’havien fet de família i una de les que em va cridar l’atenció va ser la de “És aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa i es barallen, com a mínim, un cop al dia” no pareix que sigui una definició correcta de família però estic segura que totes quan la vàrem sentir a classe ens vàrem sentir identificades amb aquesta.

El fet de que hagi tipus de famílies i que ho sapiguem és molt important de cara al futur com a mestre perquè hi haurà molta diversitat de famílies dels nens i és important tenir-ho en compte.

Activitat 5

Després de veure el vídeo de Human baby vaig a esmentar les idees que el vídeo me ha aportat noves, ja sabia i les he reforçat, aspectes per a debat, les funcions de les emocions morals i una reflexió global.

Un dels aspectes que ja sabia i he reforçat és que els nens quan encara no parlen utilitzen el plor per comunicar les seves necessitats, és a dir, si tenen gana, quan tenen son...etc. Altre aspecte que ja sabia era que cada nen és diferent i cada un té el seu temperament i diferents formes de reaccionar als estímuls com per exemple que darrere d’un cristall li posaven una joguina i no la podien agafar, uns insistien i ploraven i altres ho intentaven una vegada i perdien l’interès. Un dels aspectes que vaig comentar a classe respecte a això es que en el carrer en la vida diària quan algú veu que el nen davant aquestes situacions que no poden aconseguir el que volen comencen a plorar i es frustren ho veiem com que aquests nens són dolents o malcriats però en realitat és que tenen diferents formes de reaccionar.

Els aspectes nous que me va aportar el vídeo són varis. Un de les idees més interesants va ser que els nens reconeixen primer les emocions en les expressions de la cara de la mare, després en la cara d’altres dones desconegudes i per últim en la cara del seu pare. Em va impactar que les expressions del seu pare són les últimes que reconeix tot i que té més vincles que amb altres dones. També que no sempre als nadons els hi agraden tant els estímuls com a altres, per exemple, si l’agafes estàs jugant molt amb ell t’apropes molt al nen pot molestar-li ja sigui per el seu temperament o per el moment en el que estàs amb ell per exemple si es l’hora de dormir o de menjar.

Altres aspecte és que als 10 mesos els nens ja comencen a buscar el consell de la mare en les seves expressions per saber si el que estan fent està bé o no, és a dir, si la mare li dona el seu permís o l’aprova.

Quan compleixen els 24 mesos adquireixen habilitats pròpies per regular les seves emocions, per exemple, en el vídeo sortia una nena a la que li treien una aranya i la nena per llevar-se la por començava a cantar una cançó d’una aranya.

Els nens prenen consciencia d’ells mateixos al voltant dels 24 mesos, en el vídeo feien la prova amb un nen que li pintaven el nas amb color vermell i quan es mirava en el mirall es tocava el nas deixant veure que si que es reconeixia a ell mateix en el mirall i es donava comte de que tenia alguna cosa en el nas que abans no estava. També quan prenen consciencia d’ells mateixos comencen a tenir vergonya, en el vídeo sortia que mentre un nen estava jugant la mare i una observadora el senyalaven mentre deien el seu nom sense parar i el nen s’adonava que es referien a ell i no sabia perquè, també un altre més petit li varen fer el mateix però en aquest cas ni es va girar perquè no reconeixia que s’estaven referint a ell, però també està relacionat amb el caràcter del nen per la forma que reacciona quan té aquest sentiment de vergonya.

Els aspectes per debat que crec oportuns són el fet de que els nens reconeguin abans que volen dir les expressions a la cares de dones que no coneix i no la del seu pare, ja que el pare és una persona més propera que no una dona desconeguda. També que per fer l’experiment de reconèixer les expressions els hi posaven vídeos de persones entre les que estaven la mare el pare i dones i homes desconegut amb la seva veu però no a la mateixa vegada que movien els llavis, però els nens si que per el to de la veu poden reconèixer l’estat d’ànim però encara no llegeixen els llavis.

El vídeo també parla de les emocions morals que ajuden als nens a integrar-se en la vida social, ha deixar l’egocentrisme, i algunes emocions que esmenta el vídeo són l’orgull i la vergonya de la que ja he parlat abans. Són emocions en que la societat influeix, quan tenim vergonya és perquè algú o alguna cosa ens està fent sentir-la, i l’orgull és la resposta als èxits que poden tenir.

En general  m’ha agradat i m’ha semblat interessant ja que com es pot veure la majoria de les idees que m’ha aportat han set noves i eren coses que no havíem parlat a classe. També m’ha fet pensar molt sobre algunes idees que he comentat abans com el temperament que normalment les reaccions del nen no es relacionen amb el aquest si no amb si es porta malament o bé. Però el vídeo em pareix que aporta moltes coses i et fa reflexionar sobre aquestes.

Aqui deix un bloc on hi ha una activitat sobre les emocions treballada amb nens que m'ha agradat.

http://degrapespasapaseneducacio.blogspot.com.es/2014/04/tot-un-exit.html

Quarta activitat

La lectura de L’alquimia de les emocions ens proporcionava diverses estratègies educatives per a mestres en torn a les diferents emocions primàries que en anteriors entrades hem citat. Com a activitat 4 varem dir de les estratègies que sortien en cadascuna de les emocions quines pensàvem que eren les 3 més importants i ordenar-les.

En l’estima les dues primeres estratègies que varem escollir varen ser "Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico” com a primera i més important, després com a segona varem posar "Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como  maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente”. Tot i que les varem posar primer individualment i després en petits grup varen coincidir.

En la por les dues primeres estratègies que varem escollir són: la primera “Todo el mundo tiene miedo a algo incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo para obtener de él ventajas o poder”, i la segona “Ser prudente no quiere decir ser cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar, pero puede ser una virtud si evita grandes fracasos”. En aquestes estratègies si que vaig coincidir amb la primera amb les altres dues companyes perquè me pareix important transmetre la idea de que la por no sempre és dolenta a no ser que et paralitzi. No han de pensar que són els únics que tenen por ja que tot el mon te por a alguna cosa. Els nens han de poder expressar aquestes por i a aprendre que ens mostren les nostres limitacions.

En la ràbia varem elegir aquestes estratègies: la primera és “Dejar salir la rábia, siempre que no haga daño a nadie” i la segona és “Hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vias para resolver los problemas”. Aquestes dues estratègies em pareixen les més importants ja que primer de tot hem de deixar sortir la ràbia perquè si la deixem dins anirem acumulant i una vegada que surti serà pitjor. Hem de deixar que expressin els seus sentiments tot i que també el hem de ajudar a resoldre els problemes o situacions que han conduit a tenir aquesta ràbia per tal de que s’adonin de que n’hi ha altres formes de resoldre’ls.

En la tristesa les dues estratègies que varem escollir són: la primera és “Negar las tristeza no nos permite estar alegres. Cuando mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un período de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir sin aquello que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrar la pena, en lugar de negarla.” I la segona “ Si nos permitimos expresar la pena es más probable que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo". En la meva opinió les estratègies per a la tristesa estan molt bé en la teoria però és molt més difícil posar-les en pràctica i més quan ha de ser a altres persones que estan en aquesta situació. Però he escollit a aquestes perquè crec que són els primers passos per a poder deixar que la tristesa se’n vagi i acceptar la situació que ha conduit a aquesta tristor.

Per últim en l’alegria les dues estratègies que vàrem escollir són: “Asumir una cierta responsabilidad con respecto a nuestro estado de ánimo para que incluso en los momentos difíciles podamos conseguir un cierto punto de alegría para seguir adelante” i la segona “Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor". Respecte a aquestes estratègies, tal com he dit abans que les de la tristesa eren difícils de posar en pràctica, crec que les de l’alegria són més fàcils. Al meu parer és més fècil alegrar a algú o animar-lo que consolar-lo perquè pareix que res del que diguis funcionarà. És molt important la actitud que tinguem sempre davant les situacions que ens aniran sorgint durant la vida perquè són aquestes les que ens faran continuar disfrutant de les coses bones.

Tercera activitat

En la activitat 3 havíem d’aconseguir fer una definició del concepte d’emoció. Ja que aquesta assignatura tracta de les emocions i encara no sabíem quina era la seva definició. Varem treballar igual que en les altres activitats primer cadascú feia la seva, després en grups de tres i per finalitzar tota la classe junta.

La definició d’emoció que jo vaig fer és la següent: les diferents reaccions que et provoquen diferents fets o situacions que es poden donar en qualsevol moment. Com ja vaig veure després me faltaven moltes coses per que fossi més específica. Després entre tres companyes varem fer una altra i varem posar que una emoció era la manifestació d’un estat cognitiu que provoquen diferents fets o situacions en un moment determinat. Veient aquesta definició es pot veure que tampoc va canviar molt de la que ja havia fet. 

La última definició d’emoció que varem fer entre totes varem dir que l’emoció és un estat d’ànim canviant, intens i temporal provocada per un estímul intern o extern que té significat per a l’individu i que provoca una reacció física o psíquica,o real o fictícia.

Com ja he dit abans es pot veure que a la meva li faltaven coses importants per especificar el perquè està causada, que provoca com és quan es sent... són coses importants alhora de definir-la en les que jo no vaig pensar-hi. Tot i així quan varem dir totes les companyes les nostres definicions no eren molt diferent les unes de les altres però cadascuna tenia un tret que les altres no tenien.

Segona activitat

La segona activitat de la que ja varem parlar a classe ha de tractar sobre les emocions primàries, és dir aquelles que són necessàries per a viure. Primer individualment vàrem fer una llista de les que pensàvem que eren, després en grups de tres i després globalment.

Les emocions que jo vaig escollir com a primàries són la ràbia que la definiria com una irritació produïda per un fet o situació que tu no acceptes. També vaig dir l’alegria que estaria causada per aconseguir un objectiu. Després també la tristesa que estaria causada per la pèrdua d’alguna persona o d’alguna cosa. La por també la considerava com una emoció primària per què la relacionava amb un moment. Un breu espais de temps i per tant era una emoció tot i que en realitat pots tenir por d’alguna cosa a llarga durada. La preocupació, la confiança i la motivació també les vaig posar tot i que al final no eren primàries i podien derivar d’aquestes. Una emoció que és molt important com és l’amor no la vaig posar perquè vaig creure que era un sentiment ja que jo l’amor ho relacionava amb una durada llarga i per tant pensava que era una emoció, però no perquè no la considerés important.

Quan vàrem comentar-les en petit grup les més important si que les teníem en comú en lo que dubtàvem era en si algunes eren sentiment o emocions ja que es difícil diferenciar unes de altres. Per últim en gran grup varen coincidir també en general varem posar les mateixes menys dos o tres que a lo millor no varem tenir en comú o algunes que alguns grups consideraven sentiment, com en el nostre cas l’amor.

Després varem descobrir quines eren les emocions primàries segons Silvia Palau i són cinc. L’estima, la por, la tristor, la ràbia i l’alegria. D’aquestes emocions hi ha una que és l’emoció mare que és l’estima , tot i que les altres també tenen un valor important. Tot i que algunes ens donen males sensacions les considerem en la nostra societat com a una “emoció dolenta” d’alguna manera ens ajuda. La por ens ajuda a posar-nos límits, la ràbia pot ens pot donar més motivació per aconseguir una cosa, l’alegria sense dubte es positiva, l’estima tot i que es considera bona també pot derivar en emocions que no es consideren bones com la tristesa, gelosia entre altres.

Parlar de les emocions a classe i descobrir quines són les primàries m’ha fet aprendre moltes coses ja que com he dit abans jo no considerava l’amor com a una emoció i resulta que és la mare de totes les emocions i això em fa que aquesta assignatura m’interessi cada vegada més.

Primer activitat

La primera activitat d’aquesta assignatura és un poc diferent del que han set les altres, hem de dir quina emoció hem tingut al començar la primera classe de l’assignatura.

Com ja varem comentar a classe la primera emoció que vaig dir que tenia era preocupació. En realitat va ser un poc en general per que el primer quatrimestre no m’ha anat molt bé i encara no estava motivada per començar les noves assignatures. Tot i això no vol dir que l’assignatura no m’interessi ja que després de haver tingut classe de totes les assignatures que tenim és la que em pareix més interessant i crec que m’agradarà.

Després de mencionar les emocions que teníem varem situar-les en un quadre on es diferenciaven entre emocions positives, negatives i ambigües. La meva emoció vaig ser la única que la va posar en emocions negatives tot i que era en general,  també l’hagués pogut posar a ambigües perquè encara no coneixia l’assignatura i de fet com ha set aquesta emoció ha canviat a positiva després de conèixer-la.