En la entrada del tema 3 varem parlar dels factors
psicològics intrapersonals que es donen en el procés d’aprenentatge, i en
aquesta parlarem dels factors interpersonals implicats en l’aprenentatge. Com
es podrà veure al finalitzar aquesta
entrada són molts els factors i els processos que influeixen en l’aprenentatge
però que la gent no ho sap quan aquestos es produeixen.
Començarem per la interacció mestre-alumne que tot i que
en la teoria es digui que el mestre ha de tractar a tots els alumnes per igual
és molt difícil a partir de la personalitat de cadascun acceptar a tothom, ja
que sempre hi ha una primera impressió que et crea unes expectatives. Aquestes
expectatives que el mestre crea segons Jussim passa per tres fases: en la
primera fase a partir dels coneixement sobre l’alumne obtingudes anteriorment
es creen unes sobre el futur, la segona
es la actitud que té el professor amb l’alumne a partir d’aquestes
expectatives, i la tercera és la reacció dels alumnes al tractament per part
del professor.
Sobre aquestes fases que té el mestre sobre les
expectatives dels alumnes crec que la primera no només es dona en l’àmbit
educatiu quan coneixes el passat d’una persona hi ha fet coses que tu
consideres que estan malament no esperes més d’aquella persona sense conèixer-la.
També és important en aquesta professió oblidar-se de les expectatives amb els
més petits es veritat que no canvien molt i amb els nens quan són més grossos
si, però pot ser que després d’això li posis al nen una etiqueta que no serà
capaç de canviar. Per exemple als nens que es porten malament un dia o dos a
classe i ja sempre està castigat o sempre és anomenat com el dolent de la
classe.
El context escolar també té molta influència en la
relació de mestre-alumne, basant-nos en la teoria de Brofenbrenner que diu que quant més relacionats estan els contextos
més potenciadors d’aprenentatge seran i en una metodologia motivadora i que
treballi les estratègies emocionals dins l’aula
.
Parlant del mestre i de les seves característiques podem
dir que hi ha molts tipus de personalitats de mestres i es situarien entre dos
pols. El afectiu-emocional(demostren
acceptació, comprensió, empatia, treballen qüestions emocionals a l'aula)
i l’intel·lectual-directiu (tenen
més present ser eficaços amb els recursos didàctics, coherents amb els
aprenentatges). Crec que cada
personalitat treballà més unes qüestions i l’altre treballa altres però això no
vol dir que un sigui millor que l’altre també depèn de la personalitat del nen
i de veure quin és el que li agrada més en el procés d’aprenentatge.
En relació també a les
característiques del professor podem veure que existeixen diferents rols de
mestre. A classe varem donar la manipulació experimental sobre com influïen
cada tipus de rol en un grup. Els rols que s’utilitzaven eren l’autoritari, el
democràtic i laissez-faire. Una vegada fet l’experiment varem comparar amb els
resultats i va sortir que el grup amb l’autoritari treballaven molt però quan
el professor sortia de classe feien desajustos en l’aula, amb el democràtics no
hi havia tant de control però quan sortia el professor continuaven treballant,
estaven contents amb el seu treball i no hi havia tanta agressivitat i amb el
laissez-faire no feien res i tenien una actitud agressiva. Tots aquests estils
s’han anat donant en l’educació en diferents èpoques. Però actualment hi ha un
estil més democràtic `però no deixant totalment de banda a l’autoritarisme.
Com veiem ser mestre dur
moltes responsabilitats i són moltes les coses que depenen de l’actuació de
mestre com les relacions, la motivació dels nens, el rendiment en
conjunt,etcètera. Aquesta professió per
a la importància que té no te la consideració que és mereix.
BLOC CORREGIT EN TOTES LES ENTRADES
ResponderEliminar