Tema 4. Factors interpersonals del procés d'ensenyament-aprenentatge

En la entrada del tema 3 varem parlar dels factors psicològics intrapersonals que es donen en el procés d’aprenentatge, i en aquesta parlarem dels factors interpersonals implicats en l’aprenentatge. Com es  podrà veure al finalitzar aquesta entrada són molts els factors i els processos que influeixen en l’aprenentatge però que la gent no ho sap quan aquestos es produeixen.

Començarem per la interacció mestre-alumne que tot i que en la teoria es digui que el mestre ha de tractar a tots els alumnes per igual és molt difícil a partir de la personalitat de cadascun acceptar a tothom, ja que sempre hi ha una primera impressió que et crea unes expectatives. Aquestes expectatives que el mestre crea segons Jussim passa per tres fases: en la primera fase a partir dels coneixement sobre l’alumne obtingudes anteriorment es creen unes sobre el futur,  la segona es la actitud que té el professor amb l’alumne a partir d’aquestes expectatives, i la tercera és la reacció dels alumnes al tractament per part del professor.

Sobre aquestes fases que té el mestre sobre les expectatives dels alumnes crec que la primera no només es dona en l’àmbit educatiu quan coneixes el passat d’una persona hi ha fet coses que tu consideres que estan malament no esperes més d’aquella persona sense conèixer-la. També és important en aquesta professió oblidar-se de les expectatives amb els més petits es veritat que no canvien molt i amb els nens quan són més grossos si, però pot ser que després d’això li posis al nen una etiqueta que no serà capaç de canviar. Per exemple als nens que es porten malament un dia o dos a classe i ja sempre està castigat o sempre és anomenat com el dolent de la classe.

El context escolar també té molta influència en la relació de mestre-alumne, basant-nos en la teoria de Brofenbrenner que diu  que quant més relacionats estan els contextos més potenciadors d’aprenentatge seran i en una metodologia motivadora i que treballi les estratègies emocionals dins l’aula

.

Parlant del mestre i de les seves característiques podem dir que hi ha molts tipus de personalitats de mestres i es situarien entre dos pols. El afectiu-emocional(demostren acceptació, comprensió, empatia, treballen qüestions emocionals a l'aula) i l’intel·lectual-directiu (tenen més present ser eficaços amb els recursos didàctics, coherents amb els aprenentatges). Crec que cada personalitat treballà més unes qüestions i l’altre treballa altres però això no vol dir que un sigui millor que l’altre també depèn de la personalitat del nen i de veure quin és el que li agrada més en el procés d’aprenentatge.

En relació també a les característiques del professor podem veure que existeixen diferents rols de mestre. A classe varem donar la manipulació experimental sobre com influïen cada tipus de rol en un grup. Els rols que s’utilitzaven eren l’autoritari, el democràtic i laissez-faire. Una vegada fet l’experiment varem comparar amb els resultats i va sortir que el grup amb l’autoritari treballaven molt però quan el professor sortia de classe feien desajustos en l’aula, amb el democràtics no hi havia tant de control però quan sortia el professor continuaven treballant, estaven contents amb el seu treball i no hi havia tanta agressivitat i amb el laissez-faire no feien res i tenien una actitud agressiva. Tots aquests estils s’han anat donant en l’educació en diferents èpoques. Però actualment hi ha un estil més democràtic `però no deixant totalment de banda a l’autoritarisme.

Com veiem ser mestre dur moltes responsabilitats i són moltes les coses que depenen de l’actuació de mestre com les relacions, la motivació dels nens, el rendiment en conjunt,etcètera.  Aquesta professió per a la importància que té no te la consideració que és mereix.