viernes, 10 de enero de 2014

Tema 3. Factors psicològics implicats en l'aprenentatge : factors intrapersonals del procés d'ensenyament-aprenentatge


El tema 3 tracta dels factors psicològics implicats en l’aprenentatge. Parla de dos principals processos: els processos cognitius i els processos afectius.

Primer parlarem dels processos cognitius que són tres: l’atenció, la memòria i la intel·ligència.  El primer procés és l’atenció, que incrementa el grau de maduració i facilita l’entrada d’informació. Aquest procés per als nens és bastant curt, no poden estar una hora sencera de classe i pretendre  que hagin estat atents tota la classe, i tampoc vol dir que un nen que estigui sempre tranquil a classe també estigui atent.

A partir d’aquest procés es varen crear les teories del processament d’informació de les que mai havia escoltat i que tampoc pensava que es pogués fer. Són unes teories joves que comparen el funcionament de la ment humana amb processos computacionals, és a dir, el funcionament d’un ordinador. A partir de les investigacions que es varen fer per realitzar les teories varen trobar factors que incideixen en l’atenció i són: factors fisiològics, el nivell de desenvolupament, motivacions interessos i diferències individuals.

Aquestos factors tot i que no havia escoltat mai de les teories crec que la gent sap el que els afecta alhora de posar atenció a qualsevol cosa, respecte als fisiològics si estàs cansat o tens fatiga esta clar que t’afecta no tens tanta predisposició como si no ho estiguessis, el nivell de desenvolupament com he dit anteriorment els nens tenen menys capacitat d’atenció però aquesta amb els anys va madurant, d’aquest factors es treuen els conceptes d’atenció espontània que són breus i intensos i l’atenció sostinguda que dura més. Després esta les motivacions i interessos, si has de prestar atenció a alguna cosa que t’agrada estaràs més atent perquè és allò que t’interessa i vols saber, i de les diferencies individuals es poden treure dos tipus que són els més representatius l’estil impulsiu i el reflexiu que tenen diferents tipus d’atenció.

            Després esta la memòria on el model més representatiu que hi ha és el de Atkinson i shiffrin. Divideixen la memòria en tres tipus: la memòria sensorial, memòria a curt termini i memòria a llarg termini. De la memòria a curt termini hi ha un altre tipus que no coneixia sabia que existia per no com que és la memòria de treball que arriba a través dels sentits que només emmagatzema informació i si no es troba cap sentit es perd, de la memòria a llarg termini tot i que ja en coneixia diferents tipus no en sabia el nom  com és la episòdica i la semàntica.
           
            Els processos de la memòria tot i que no els havia estudiat no crec que siguin fàcils de reconèixer quan es parla de memòria que són l’emmagatzament de la memòria, la recuperació, l’oblit i el coneixement profund.

A continuació i com a últim dels processos cognitius esta la intel·ligència, aquesta es creia que era un procés estàtic que no evolucionava i per això els models educatius es basaven en aquesta creença i per això nens amb necessitats educatives especials no consideraven que podien evolucionar. Aquest creença ja no està i ara ens basem en les 8 intel·ligències de Gardner. Tot i que es diu que hi ha 8 intel·ligències que engloben tot tipus de coneixements com són els logicomatemàtics o que tenen relació amb les relacions socials el pensament típic de tot el món és que la gent que sol ser més bona en matemàtiques o enginyeries són més intel·ligents que els altres i no pensen que cada persona pot ser intel·ligent en altres aspectes i ser igual de intel·ligent que el que és en matemàtiques.

            Ara parlarem dels processos afectius que són la personalitat i la motivació.
            Per a que els nens creïn la seva pròpia personalitat han de tenir una seguretat emocional en l’aula, sentir-se que les seves demandes son ateses i no depenen de quina forma les demana. Els nens quan són petits tenen moltes persones que són una referència per a ell alhora de formar la seva personalitat i també convé que es tingui en compte això alhora d’estar amb ell.

            Per últim la motivació és un factor que tot i que no és menys important que els altres està menys valorat i més oblidat. La motivació en l’aprenentatge pot beneficiar molt  ja que si tens ganes d’aprendre allò et resultarà molt més fàcil. Però a vegades això no es té en compte com en l’escola les coses que es donen s’han d’aprendre si o si a molts professors no els importa si tu estàs motivat o no simplement ho has de fer i això és el que conta.


            Com hem pogut veure en l’aprenentatge són molts els factors i els processos que intervenen tot i que són igual de importants i tots tenen una certa relació a l’aprenentatge alhora de la veritat no tenen la mateixa consideració uns que els altres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario